UN BACKSTAGE DIFERENT

Coneixem Michael Ferire des de fa molt de temps; un matí va aparèixer un paquet amb fotogrames individuals retallats en un vell àlbum de fotos de 10×15 amb el seu nom i demanant-nos que féssim el millor que poguéssim. Poc sabíem que allò es convertiria en l’inici d’una llarga relació. A principis d’aquest any va enviar aquesta fotografia que va fer amb Stromae i l’equip darrere de la seva marca de roba Mosaert. Va ser una gran fotografia que combinava pel·lícula de 4×5″ amb 120 en format 6×7 & 645 i il·luminada especialment amb llums d’estudi.

Fa molts anys vam preguntar a Michael en una conversa personal com descriuria la seva fotografia, i va dir: «Sóc un fotògraf de backstage«. Definitivament no era la resposta que hauríem pogut anticipar, però tenia tot el sentit amb la seva fotografia. Michael sempre intenta retratar el que hi ha darrere del que veiem, potser la seva formació en psicologia hi té alguna cosa a veure, i en aquest cas, capgirant el concepte tradicional de no estar present a la imatge sinó estar present per mostrar el que hi ha darrere, en aquest cas darrere de la marca de Mosaert.

En les seves paraules:

“La paradoxa del projecte: ser visible sense ser massa present

Aquest projecte va ser una mica boig. La idea era crear imatges icòniques que poguessin ser l’expressió del segell creatiu Mosaert (principalment conegut pel treball creatiu que van fer per a Stromae, però també actiu en disseny de moda, videoclips i altres projectes). Per a mi, era un total sense sentit ser tan precís en l’expressió de la marca i la consistència de cada projecte que fan sense tenir una visió adequada de com comunicar-se sobre l’equip en si.

Vaig presentar, per tant, un projecte global basat en la idea d’imatges atrevides amb una identitat clara, però sabia que la part complicada seria assegurar-me que aquestes imatges es mantinguessin en el segon nivell de comunicació. Mosaert necessita comunicar-se clarament sobre els seus productes i no específicament sobre ells mateixos. Així que aquesta sessió havia de proporcionar la mateixa estètica, però mantenir-se més subtil i discreta.

Inspiració: atemporal i atrevida

Fons artístic: Realment volia crear imatges com ho fa un pintor. Així que vaig decidir trobar inspiració principalment en l’art i, més concretament, en l’Art Nouveau o l’Art Déco. Aquesta estètica ja és molt present en l’ADN de Mosaert i també representativa de Bèlgica, que també és una característica d’aquest projecte. El fons artístic va provenir de diferents fonts com MC Escher i l’Art Nouveau en general.

El lloc era molt obvi, ja que volíem un lloc retrofuturista amb un llegat molt belga. Amb Studio Elementaires (escenògrafs) vam decidir amplificar el potencial gràfic del lloc utilitzant formes i contraformes per crear un ambient d’Atelier Brancusi. La idea era crear una atmosfera singular inspirant-nos en diferents tradicions artístiques. Havia de ser retro i futurista al mateix temps.

Per a les poses i actituds, volia alguna cosa atrevida i neutra al mateix temps, la qual cosa és un repte. Per a mi, era clar que havíem de considerar els cossos i les cares com a elements gràfics en la construcció de les imatges. Aquesta solució seria capaç de proporcionar la «valentia neutra» que buscàvem. Vaig trobar inspiració principalment en l’obra d’Irving Penn.

Llum i ambient: Volíem una il·luminació molt neta. Alguna cosa que semblés natural i sobrenatural al mateix temps. Un ambient a mig camí entre l’organicitat de la pel·lícula i una perfecció clínica que podrien ser imatges 3D. La mateixa paradoxa que teníem en actituds i poses: aquesta «valentia neutra». L’objectiu, amb Julien Charpentier (director de fotografia a la indústria cinematogràfica), era crear una llum molt suau i atemporal.

També volia treballar amb 4×5 polzades, que és un format que mai havia utilitzat i que em semblava molt tècnic i arriscat en el primer intent. Vaig decidir treballar amb Elliott Verdier (a qui vaig conèixer a Traveling Light l’any passat). Sabia que seria la solució perfecta per poder fer-ho sense l’estrès de tots els aspectes tècnics del gran format i estar més centrat en la visió i la direcció artística.

Vam treballar junts com a equip. Per a cada posa, cada idea, la vaig fotografiar primer en 120 utilitzant diferents enquadraments i poses. Al final dels meus 2 rodets (Contax 645 + Pentax 67) vam triar amb l’Elliott la millor opció entre les que havia fet i la vam fotografiar en 4×5. Bàsicament, aproximadament 15 idees diferents, la qual cosa significa 30 rodets i 15 imatges de gran format.”

– Michael Ferire

NOTA DEL LABORATORI

Aquest va ser un repte emocionant per a nosaltres perquè combinava dos formats de pel·lícula que no es poden escanejar amb el mateix escàner, 4×5″ & 120. Amb Michael hem estat treballant molt amb el Noritsu HS-1800 últimament perquè permet un aspecte molt més sofisticat, i de fet és una combinació perfecta per a la pel·lícula de 4×5″, que escanejem amb el nostre Fujifilm FineScan 2750. Ambdós escàners utilitzen una tecnologia similar, i això es tradueix en arxius més plans que permeten un vast rang dinàmic i explorar diferents tonalitats. Per a aquesta sessió, ja que estava il·luminada amb un set complet de llums més una mica de llum natural, va ser un repte equilibrar totes les diferents temperatures de llum juntament amb els diferents tons de pell. Gràcies a l’ampli rang tonal de la Portra més l’escàner, es va permetre un gran control i ajustament fi per part nostra i de Michael. El resultat és un aspecte molt interessant que és suau i al mateix temps té molt de volum gràcies a l’exquisit treball d’il·luminació.