Poques Preses amb Nadia Meli

Estem realment molt contents de poder, finalment, recuperar la feina dels fotògrafs, juntament amb les seves paraules i la seva visió interna sobre per què té sentit per a ells fotografiar amb pel·lícula. Amb una petita selecció curada d’alguns dels seus treballs. Hi ha moltes raons per les quals fotografiem amb pel·lícula, i les que més ens agraden són aquelles que són intangibles, que surten del cor i que transmeten un sentiment honest.

Avui, obrint la caixa de bombons, tenim Nadia Meli. Una amiga de fa molt de temps que, per alguna raó, ens trobem als llocs més aleatoris del món de tant en tant. No és una fotògrafa que només faci servir pel·lícula, ni ho necessita, sempre que parlem amb ella veiem que la seva manera d’abordar la fotografia és molt similar a la nostra i ens sorprèn amb treballs en pel·lícula de tant en tant.

Va ser prou genial per dir que sí a la nostra proposta i posar en marxa tot el projecte. Li vam demanar que escrivís unes línies per explicar-nos la seva història darrere d’aquest viatge, i la veritat és que va superar les nostres expectatives.

En les seves paraules:

“El Japó em va agafar completament per sorpresa.
Em van convidar a anar-hi per feina en el meu paper d’ambaixadora de Nikon i era la primera vegada que viatjava a Àsia. No tenia gaires expectatives. El meu coneixement del Japó es limitava al que n’havia sentit a l’escola fa un milió d’anys i al que es mostra als mitjans de comunicació.

Quan viatjo m’encanta sentir-me connectada, per això odio allotjar-me en grans hotels i sentir-me com una turista. Si puc, prefereixo quedar-me amb la gent local i perdre’m pels carrers.
Per ser sincera, no esperava trobar aquesta connexió al Japó. Pel que “sabia”, seria difícil entendre la gent del Japó, ja que la cultura és més distant i educada.

En retrospectiva, només puc riure de mi mateixa. Per això diuen que viatjar canvia la vida i educa tant: agafa totes les teves idees preconcebudes i les capgira i les llença per la borda.

Vaig trobar connexions al Japó, en moments i llocs on no les esperava. Vaig descobrir que la gent les desitjava, les buscava i les donava lliurement.
Vaig trobar tanta calidesa i amor al Japó. Va ser una sorpresa deliciosa i un gran honor poder veure una mica de com són aquestes persones meravelloses.

Des dels 4 dies que vaig passar acampant al Mont Fuji fins a la setmana que vaig passar a Tòquio, m’ho vaig estimar tot i no estava preparada per marxar quan el meu avió va enlairar-se. El Japó em tornarà a veure, sens dubte.

Quan viatjo m’encanta fotografiar amb pel·lícula i ni tan sols porto càmeres digitals. Per la feina vull ser ràpida i no pensar en el que estic fent, necessito que les coses funcionin sense haver-hi de donar un segon pensament.
Però per a les meves fotos privades, només per a mi, prefereixo fotografiar amb pel·lícula perquè fa el contrari: m’alenteix, em fa pensar més de dues vegades en les fotos que estic fent. La fotografia analògica em recorda que he de veure més enllà i fixar-me en els detalls. Buscar les petites alegries.”

– Nadia Meli

NOTA DEL LABORATORI

Amb la Nadia vam treballar en un perfil de color que s’acostava al seu treball habitual, mantenint el toc de pel·lícula. Es va escanejar amb la Frontier, afegint una mica de calidesa a la paleta de colors per crear una atmosfera terrosa i acollidora. Entenem que cada fotògraf és diferent i ens encanta treballar amb ells per desenvolupar els colors que representen el seu estat d’ànim.