«Forçar» o «no forçar», aquesta és la qüestió!

D’acord, si has arribat fins aquí vol dir que fa temps que llegeixes o sents a parlar d’aquest concepte de «forçar» la pel·lícula. Saps que té alguna cosa a veure amb els «passos», però de vegades et confon perquè veus tota mena de fotos increïbles amb descripcions com «Fuji 400H disparada a 100» o «sobreexposada dos passos» i després veus «TriX 400 disparada i revelada a 1600», i tot plegat comença a sonar més a matemàtiques que a fotografia. T’has perdut? Doncs continua llegint:

Anomenem «forçar la pel·lícula» (Pushing Film) quan augmentem químicament l’exposició de la pel·lícula durant el procés de revelat. Hi pot haver un parell de motius per fer-ho. Per exemple, suposem que només tens un carret de Kodak Portra 400 a la càmera mentre ets en un casament i entres a l’església per a la cerimònia. Fas una lectura amb el fotòmetre i, per a 400 ISO amb una obertura de f2, el fotòmetre diu que hauries de disparar a una velocitat d’1/15. El pànic apareix en el moment en què associes aquesta velocitat d’obturació amb fotos borroses, ja sigui pel tremolor de la càmera (hola, mans tremoloses!) o pel moviment del subjecte. Aquí tens una situació en què FORÇAR LA PEL·LÍCULA seria molt útil. Imagina que tinguessis posada una sensibilitat de 1600 ISO a la càmera… Això estaria bé… aquests 2 passos extres marcarien la diferència… la lectura del fotòmetre ara diria «1600 ISO a f2 i velocitat 1/60», i saps que has fet fotos decents a 1/60. D’acord, doncs no cal que imaginis aquest carret de 1600 ISO, simplement dispara el Kodak Portra 400 com si fos de 1600 ISO i demana al laboratori que forci aquest carret 2 passos. No cal dir que hauries de marcar-ho al carret d’alguna manera perquè no es barregi amb tots els Portra 400 que has disparat abans de la cerimònia al seu ISO 400 habitual.

Així que, quan el teu bonic paquet arribi a la seu de Carmencita (juntament amb aquestes magnífiques tauletes de xocolata!), agafarem aquest carret de Kodak Portra 400 amb la nota escrita a mà «Forçar a 1600» i deixarem que es reveli més temps que el Portra 400 «sense etiqueta». D’aquesta manera, tu estaràs content amb les teves fotos de l’església perfectament exposades i sense moure, el teu client estarà content amb les seves fotos i nosaltres estarem contents d’haver-te alegrat el dia! (un altre cop, gràcies per la xocolata!)

TOT EL MALENTÈS SOBRE EL FORÇAT (PUSH), EL RESTRINGIT (PULL), LA SOBREEXPOSICIÓ, LA SUBEXPOSICIÓ I L’AJUST DE L’ISO

Així doncs, com alguns de vosaltres haureu deduït, el que feu essencialment és SUBEXPOSAR el vostre Portra 400 dos passos en convertir-lo en un «carret imaginari de 1600» i demanar-nos que ho compensem químicament.

Aquí és on pot aparèixer la confusió, oi? «Subexposar? He sentit que això és dolent… Jo normalment sobreexposo… Però això no es fa a la càmera? A quin ISO hauria d’ajustar la meva pel·lícula? Estarà bé aquesta pel·lícula caducada? Hauria de comprar més xocolata per als nois fantàstics de Carmencita?»

La qüestió és aquesta. El forçat el fa químicament el laboratori. Sobreexposar (o subexposar), ja sigui canviant l’ISO (ajustant la pel·lícula a un ISO diferent de la sensibilitat nominal) o no, ho fa a la càmera el fotògraf. Per exemple: tots sabem que la pel·lícula de negatiu en color queda molt bé quan es sobreexposa. Així que podries mesurar l’ombra del teu subjecte i suposem que el fotòmetre diu «1/1000 a f2» per al teu Portra 160: si volguessis aquests tons de pell més suaus amb més detall a les ombres, sobreexposaries un pas i dispararies a «1/500 f2». No cal dir que hauries obtingut els mateixos resultats «ajustant» la pel·lícula a ISO 80 al teu fotòmetre i disparant exactament el que el fotòmetre t’ha dit (pista: 1/500 a f2!).

Kodak Ektar 100 disparat i forçat a 400. Fotos de Nico Jenni

CONSIDERACIONS A L’HORA DE PENSAR EN FORÇAR LA PEL·LÍCULA

Dit tot això: per què forçar la pel·lícula? El nostre exemple de l’església és un motiu molt obvi. Amb les poques opcions de pel·lícula d’ISO alt que tenim actualment, és genial saber que hi ha una alternativa i que no hi ha cap motiu per deixar-se intimidar per les situacions amb poca llum.

Tanmateix, cal tenir en compte que forçar la pel·lícula té els seus «efectes secundaris», sobretot un augment del contrast i del gra, i una pèrdua general de detall a les ombres. Algunes pel·lícules es presten millor a ser forçades, com la majoria de pel·lícules en blanc i negre i la pel·lícula de diapositives Fuji Provia 400. Els resultats de la pel·lícula de negatiu en color forçada varien molt. Segons la nostra experiència, el Kodak Portra en una escena ben il·luminada aguanta prou bé el forçat. Si la font de llum no és gaire bona (com fanals de tungstè llunyans barrejats amb llums halògens), els colors poden quedar una mica estranys, però escolta, de vegades simplement no pots triar amb quina llum dispares! 😉

I QUÈ PASSA AMB EL RESTRINGIT (PULLING)?

Ilford Delta 3200 disparat i restringit a 800. Fotos de Buenaventura Marco

Anomenem restringir (pulling) quan, per exemple, només tens pel·lícula Ilford de 3200 ISO i estàs fent una sessió familiar a plena llum del dia (#historiareal). La teva càmera només arriba a una velocitat d’1/1000 i no t’agradaria gens disparar-ho tot a f16… Així que pots disparar el carret com si fos de 800 ISO i demanar al laboratori que el RESTRINGEIXI. Això voldria dir que revelaríem aquest carret en concret durant menys temps, exactament el temps necessari per a 2 passos menys que els 3200 ISO reals que seríen la «sensibilitat nominal».

NOTA: Restringir (pulling) és menys comú, ja que realment no és tan freqüent tenir una pel·lícula d’ISO més alt del que voldries I la pel·lícula de negatiu en color queda molt bé sobreexposada, així que fins i tot si disparessis un Portra 800 al migdia i el sobreexposessis uns 4 passos, probablement encara es veuria genial. Sí, la pel·lícula és increïble, per si t’ho estaves preguntant!

D’acord, me’n vaig a menjar un parell de tauletes de xocolata més abans de la pausa per dinar…