{"id":107108,"date":"2026-04-17T07:51:14","date_gmt":"2026-04-17T05:51:14","guid":{"rendered":"https:\/\/carmencitafilmlab.com\/blog\/theresa-pewal-momente-vom-freisein\/"},"modified":"2026-04-17T07:51:35","modified_gmt":"2026-04-17T05:51:35","slug":"theresa-pewal-momente-vom-freisein","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmencitafilmlab.com\/ca\/blog\/theresa-pewal-momente-vom-freisein\/","title":{"rendered":"Theresa Pewal: Momente vom Freisein"},"content":{"rendered":"

Avui estem encantats de portar-vos de gira per Villach, la ciutat natal d’una de les nostres estimades clientes, Theresa Pewal. \u00abPer qu\u00e8 far\u00edem aix\u00f2?\u00bb, us podeu preguntar. Hem seguit la seva feina<\/a> des del principi i hem de recon\u00e8ixer que els seus retrats art\u00edstics i autoretrats, aix\u00ed com la fotografia de casaments, ens han meravellat des de llavors. <\/p>\n

Per a tots els que us pregunt\u00e0veu de qu\u00e8 tracta la feina personal de la Theresa, tenim la resposta: Momente vom Freisein<\/i>. Un projecte viscut amb passi\u00f3 durant diversos anys i que ens ha arribat amb molt d’amor i dedicaci\u00f3 aquest estiu, el 2 de juliol al recinte de Dinzlschloss<\/i>. Encara que la vernissatge<\/em> fos a \u00c0ustria, nosaltres som a Espanya i vosaltres, arreu del m\u00f3n, la Theresa ens va donar l’oportunitat de visitar la seva exposici\u00f3 virtualment, cosa que ens fa incre\u00efblement feli\u00e7os. Fotografies realment especials i \u00edntimes que mostren moments molt personals de llibertat, un sentiment fugisser capturat magistralment amb la seva Hasselblad i escanejat amb cura a Carmencita. <\/p>\n

Vam demanar a la Theresa que ens expliqu\u00e9s m\u00e9s sobre la seva visi\u00f3, el seu proc\u00e9s creatiu i qu\u00e8 hi ha realment darrere del seu projecte, aix\u00ed que, feli\u00e7 recorregut per l’exposici\u00f3, amics!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per qu\u00e8 vas comen\u00e7ar a explorar aquest tema en particular? <\/b><\/p>\n

Va passar per casualitat. Estava fent retrats a una amiga \u00edntima en un dels nostres llocs preferits: fora de la ciutat, prop del riu. Motivada i inspirada, em va preguntar per qu\u00e8 no crear\u00edem alguns retrats de nus. Aquest no era el nostre pla originalment, per\u00f2 la nova experi\u00e8ncia va resultar ser molt propera al que volia aconseguir amb la fotografia. Ella estava vivint el moment d’una expressi\u00f3 tan intensa que de sobte es va convertir en un arbre, despr\u00e9s era una pedra prop del riu, i despr\u00e9s va deixar de posar i era ella: el seu veritable jo, extremadament satisfeta amb el seu cos i amb qui era. La meva creativitat es va alliberar i vaig fer moltes fotos (amb la meva c\u00e0mera digital en aquell moment). Mirant enrere, puc dir que aquesta honestedat em va tocar molt i aquest sentiment \u00e9s on va comen\u00e7ar tot: volia aconseguir aquest estat mental per a la persona que estic fotografiant. <\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 \u00e9s important?<\/b><\/p>\n

Despr\u00e9s de les dues sessions (la de l’amiga i la de boudoir per a una clienta), no vaig planejar cap altre projecte d’aquest tipus. Eren unes fotografies meravelloses, per\u00f2 no les volia ensenyar a internet de cap de les maneres. Despr\u00e9s de parlar amb amics i rumiar molt sobre les meves possibilitats, vaig arribar a una conclusi\u00f3: s’havien d’exposar. Aix\u00ed que vaig parlar amb el conseller de cultura de la meva ciutat natal, Villach, a qui, al principi, el tema del meu projecte el va desconcertar. Va dubtar fins que li vaig ensenyar alguns exemples i li vaig explicar el meu enfocament i la meva motivaci\u00f3. Al final, em van cedir un espai en un dels llocs i galeries m\u00e9s bonics de, m’atreviria a dir, Car\u00edntia. Tot i aix\u00f2, l’exposici\u00f3 es va programar per d’aqu\u00ed a tres anys i mig, cosa que \u00f2bviament semblava una espera eterna. No estava segura de si despr\u00e9s de tant de temps encara m’interessaria, per\u00f2 d’alguna manera tot va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer. Em vaig adonar que tots anhelem el nostre jo aut\u00e8ntic, aquells moments en qu\u00e8 ens sentim a gust amb qui som realment: estar en un lloc i un estat d’\u00e0nim concrets on res no ens ocupa la ment i totes les preocupacions desapareixen; aquest \u00abara\u00bb fugisser que jo anomeno llibertat. \u00c9s tan diferent per a cadascun de nosaltres i, alhora, tan canviant. Aix\u00f2 \u00e9s el que em va fer voler aprofundir cada cop m\u00e9s en el tema. Descobrir qu\u00e8 necessiten les dones per sentir-se lliures o, almenys, per olorar la seva llibertat. \u00c9s una expedici\u00f3 constant, un esfor\u00e7 etern. <\/p>\n

 <\/p>\n

Quines formes pren la teva llibertat?<\/b><\/p>\n

Oh, tot est\u00e0 canviant en realitat, per\u00f2 quan hi penso, sempre hi ha alguna cosa que es mant\u00e9 passi el que passi: ser vista. Vull dir, quan el meu nucli m\u00e9s profund \u00e9s realment vist. Ser estimada sense ser jutjada. Estimar sense ser jutjada. \u00c9s llavors quan em sento lliure. <\/p>\n

 <\/p>\n

Com t’ajuda la fotografia a traduir-les?<\/b><\/p>\n

Com que sempre he trobat la meva manera d’expressar emocions en la m\u00fasica i la fotografia, fotografiar moments com \u00abMomente vom Freisein\u00bb va ser un pas natural. Una fotografia \u00e9s nom\u00e9s un petit detall, la prova o l’evid\u00e8ncia del que va passar a la vida real: la llibertat es pot trobar a qualsevol lloc, a la natura, en un sentiment, en una persona, i aquest ha estat el prop\u00f2sit del meu projecte. Cada fotografia ve amb una hist\u00f2ria. La que mostra el mar trencant a la costa parla de diferents facetes de la meva personalitat: la tranquil\u00b7la i profunda, i la rebel i apassionada. La pedra simbolitza les fronteres de la societat, mentre que l’ona intenta suavitzar la seva aspror. La que mostra una casa solit\u00e0ria envoltada d’arbres va ser presa a Isl\u00e0ndia. No hi havia cap senyal del m\u00f3n exterior al seu voltant, sin\u00f3 una llibertat aclaparadora i agredol\u00e7a, i vaig comen\u00e7ar a adonar-me de la seva naturalesa multifac\u00e8tica. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Va ser dif\u00edcil mostrar tota la personalitat de cada dona en una sola fotografia?<\/b><\/p>\n

No volia, i no era el meu prop\u00f2sit. No cal explicar tota la hist\u00f2ria. \u00c9s simplement un intent de treure l’interior a fora. Un intent de mostrar l’autenticitat d’aquests moments, colorits, honestos i intensos! No n’hi hauria prou. <\/p>\n

Quan les dones i jo vam comen\u00e7ar a seleccionar la seva fotografia exposada, vam acabar tenint el mateix o dos fotogrames en ment. Em va omplir veure com de segures se sentien amb la seva elecci\u00f3, segures de qui s\u00f3n. <\/p>\n

 <\/p>\n

Utilitzes la teva Hasselblad per a tota la feina personal? Per qu\u00e8? <\/b><\/p>\n

S\u00ed, aquesta c\u00e0mera \u00e9s una \u00abextensi\u00f3\u00bb del meu cor (riu)<\/em>. Totes les fotografies, excepte les dues que marquen l’inici del meu projecte, estan fetes amb pel\u00b7l\u00edcula de format mitj\u00e0. <\/p>\n

 <\/p>\n

Hi ha alguna conclusi\u00f3 o qualsevol altre resultat despr\u00e9s de tota la feina que t’agradaria compartir?<\/b><\/p>\n

Estic completament aclaparada i sento que aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s el principi.<\/p>\n

 <\/p>\n

Fer fotos amb pel\u00b7l\u00edcula significa una certa experi\u00e8ncia per a tu?<\/b><\/p>\n

Definitivament. Em fa anar m\u00e9s a poc a poc i concentrar-me en el moment en qu\u00e8 estic, concentrar-me en la vida, en la persona amb qui estic, en l’ess\u00e8ncia de la conversa. Fa que el moment sigui m\u00e9s intens. M’encanta mirar als ulls i no a la c\u00e0mera, m’encanta connectar. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ha canviat la teva manera de pensar en algun moment?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, ho ha fet. No m’agrada la paraula \u00absessi\u00f3 de fotos\u00bb o \u00abshooting\u00bb, en lloc d’utilitzar una c\u00e0mera i fer una foto, es tracta de la connexi\u00f3 i de deixar que la personalitat parli. I aquest \u00e9s nom\u00e9s un enfocament! <\/p>\n

Un m\u00fasic expressa el que sent amb la m\u00fasica i el seu instrument \u00e9s nom\u00e9s un canal per fer audibles aquestes sensacions. Per tant, crec que no hi ha tal cosa com \u00abel meu\u00bb instrument, al final no es tracta del mitj\u00e0, sin\u00f3 de la m\u00fasica de la teva \u00e0nima i de deixar-la parlar. Es tracta de fer visible all\u00f2 invisible. <\/p>\n

Quan vaig enviar els meus primers rodets al laboratori, em vaig adonar que estava mostrant la meva feina molt personal a molta gent que no coneixia gens. Quan vaig rebre els primers comentaris sobre els meus escanejos, no vaig poder contenir les ll\u00e0grimes, hi havia alg\u00fa a l’altra banda de la l\u00ednia que mai m’havia vist, per\u00f2 s\u00ed una part del meu cor i, el que realment em va tocar, tamb\u00e9 ho sabia. No es creia que fossin els meus primers retrats en pel\u00b7l\u00edcula. Des del principi, tota aquesta gent de Carmencita Lab va creure en mi i aix\u00f2 forma part de la meva llibertat: ser vista. <\/p>\n\n